14.3.08

La simplificació de l'escriptura xinesa

Amb aquest article volem donar a conèixer per què a la Xina els caràcters actuals es diuen simplificats i quina ha estat la història que ens ha portat fins a ells. La batalla entre la simplificació i l'escriptura tradicional.

El procés de simplificació de l’escriptura xinesa data de molts segles endarrere. Durant la dinastia Qin (221 – 206 abans de Crist) ja es proposaven simplificacions dels caràcters.
Va ser a finals del segle XIX quan es va proposar de manera més conscient un canvi per tal d’adequar l’escriptura a la parla. Es volia fer un trencament amb el passat elitista associat al coneixement de la representació escrita de la llengua xinesa. Va ser durant aquest període on es va passar de l’estil literari wenyan a la llengua vernacla baihua, aquest estil estava més proper al poble mentre que el primer era propi de l’elit imperial.

La instauració de la República Xinesa al 1912 va contribuir al canvi pel que fa a l’escriptura. Aquesta data va suposar l’eliminació de qualsevol lligam amb l’època imperial i per tant amb els exàmens per accedir al cos de funcionaris on es primava el coneixement dels clàssics escrits en wenyan i la cal·ligrafia. Aquesta riquesa cultural restava només a l’abast d’un reduït grup d’escollits; la majoria de la població era analfabeta al quedar fora d’aquesta elit cultural i econòmica. Els primers esforços de la recent declarada república van anar encaminats cap a una escriptura alfabètica més que no pas cap a una simplificació, es va crear l’alfabet anomenat Zhuyin. Aquest alfabet s’utilitzava des de un punt de vista fonètic, permetia difondre més fàcilment el coneixement de la llengua i de la cultura. També, estava destinat a ser una ajuda a l’hora d’aprendre els caràcters xinesos que van romandre com únic sistema d’escriptura oficial. L’alfabet Zhuyin va ser canviat pel Pinyin amb l’entrada dels comunistes al 1949 i només s’ha mantingut vigent als territoris que no van quedar sota control de la República Popular de la Xina (Taiwan). Els governants van veure inviable canviar el sistema d’escriptura i per aquest motiu es va proposar una simplificació dels caràcters més que no pas una substitució.

La simplificació pròpiament dita es va aplicar amb la instauració de la República Popular de la Xina i l’accés al govern de Mao Zedong. El govern instaurat després de la cruenta guerra civil volia fer desaparèixer qualsevol rastre d'un passat considerat miserable. Aquesta política de refundació, entre d'altres àmbits, va aplicar-se sobre l'escriptura i fou al 1955 quan es va exposar la primera simplificació de l'escriptura xinesa. El procés de simplificació va estar latent durant uns anys i finalment l'any 1964 es va presentar una compilació de 2236 caràcters simplificats. A dia d'avui, els caràcters no han variat significativament, es pot considerar que la nova forma d'escriptura està vigent des de mitjans dels anys cinquanta.

Els caràcters apareguts durant el període comunista es poden classificar en tres tipus. Els caràcters més complexos es van simplificar per alguns altres que ja eren populars anteriorment. Alguns caràcters complexos es van substituir per homòfons o semihomòfons. Finalment, es van crear nous caràcters per reemplaçar certs caràcters complexos. Aquesta simplificació va suscitar crítiques, sobre tot pel que fa a la substitució i la creació de nous caràcters. El tret bàsic del procés de simplificació va consistir en reduïr el nombre de traços, es va passar de mitja 11,2 a 9,8. La imposició de la nova escriptura buscava acabar amb alguns dels problemes atribuïts a l'escriptura tradicional i sobre tot buscava l'acceptació per part de la població i dels intel·lectuals; ara bé, no va acabar amb el problema principal que és la complexitat de l'escriptura en si mateixa.

Històricament, el procés simplificador de l'escriptura ha estat considerat com a trencador per uns i continuista per altres. En el primer cas, ens trobem els comunistes que volien trencar amb el passat, volien deixar la seva pròpia petjada. Si tenim en compte la destrucció que s'ha realitzat del patrimoni cultural el canvi realitzat a l'escriptura és mínim. Per exemple, un canvi radical hagués estat l'adopció del pinyin com únic sistema d'escriptura oficial.

A l'altra banda de la balança tenim la Xina insular: Taiwan i Hong Kong. Per aquests, el procés simplificador no aporta variacions significatives i per tant la ruptura no és tal i es desestima aquest sistema d'escriptura a favor de l'escriptura clàssica.
Aquesta situació de confrontació política va agafar l'escriptura com a camp de batalla i cap de les dues parts va donar el seu braç a tòrcer, quan es barreja política i llengua el resultat no es sempre el més beneficiós per a aquesta última.

En el futur i ja a hores d’ara l’ús de l’escriptura simplificada prevaldrà sobre els caràcters tradicionals. Hi ha diversos factors que recolzen aquesta opinió. En primer lloc, l’escriptura simplificada és utilitzada als mitjans de comunicació, tant a la premsa escrita com a l’audiovisual. En aquest sentit l’avanç d’Internet com a transmissor de notícies i de conèixement facilitarà l’expansió dels caràcters simplificats, fins i tot, més enllà de les fronteres del país actuant d’aquesta manera sobre els xinesos no residents.
Un altre factor, l’annexió de Hong Kong als dictàmens marcats des de Beijing contribuirà a que l’excolònia britànica adopti gradualment l’ús dels caràcters simplificats. L’ús dels caràcters simplificats a l'illa havia estat inexistent al haver quedat aquesta fora de l'abast polític de la República Popular i per tant fora del procés reformista.
Finalment, l’únic punt que queda a l’aire es dóna a Taiwan. La introducció dels caràcters simplificats en aquesta illa és insignificant. En aquest cas, el futur de l’escriptura estarà molt lligat al futur polític i per tant a les relacions amb el seu veí.